En aquest nou lliurament de Meeting Room dedicada a DayOne, aprofundirem en diferents estratègies de Venda (exit) en Scale-ups juntament amb dos representants del sector.
David Miranda, partner de Osborne Clarke i Joaquín Durán, fundador i partner de ArcanoBlueBull, s’han trobat per sorpresa a través de la pantalla i ens han donat diferents punts de vista dels quals destaquem les idees més rellevants.
Per a Joaquín tot el procés de venda exit de start-ups pot començar de dues maneres diferents, la primera és que l’empresari pensi que és el moment adequat per a vendre i la segona és que algú vulgui comprar la seva empresa. També afirma que s’ha de tenir molt clar si “és un bon moment no” per a desprendre’s d’una cosa tan important com la teva pròpia empresa.
D’altra banda, David mostra l’altra cara de la venda: “la naturalitat” de vendre una start-up. Per a ell, aquest tipus d’empreses sol aixecar capital entre inversors financers de caràcter temporal que pel seu format solen deixar d’estar interessats en un moment donat. Un altre motiu que exposa és l’aparició d’uns altres “players” (competència) i adonar-se que la start-up ja no surt rendible.
Solen ser un èxit aquest tipus de vendes? Els dos coincideixen en el mateix, no totes les vendes són un èxit, hi ha molts factors que intervenen, però sobretot, existeix un problema principal: associar el concepte triomfar a l’entrada de capital monetari a l’empresa. Cal tenir en compte que en el món de la compra-venda els diners no és l’única moneda de canvi.
Un altre dubte en l’ecosistema de vendes de les start-ups és què passa una vegada que ens desprenem d’una. Segons el partner de Osborne, vendre una start-up no significa un adéu per al fundador, sinó que sol existir una transició d’uns 2 anys on el nou propietari vol que el fundador estigui al seu costat perquè li guiï durant el primer període de l’adquisició. En canvi, Joaquín defensa que encara que el més comú sigui un adéu, hi ha casos on el fundador sí que es desprèn totalment de l’empresa en vendre-la. Per exemple, quan és adquirida per la competència i la seva intenció és únicament aconseguir els clients i bases de dades de l’empresa comprada i posar fi a la seva vida útil.
D’altra banda, David i Joaquín van aprofundir en el tema de compra venda, té sentit comprar una empresa per a vendre-la? Tots dos coincideixen que sí, i no sols això, sinó que també opinen que quan creguis una empresa amb intenció de vendre-la i tens clar el teu objectiu, trigues molt menys a liquidar-la. Argumenten que sempre s’ha de tenir clar l’objectiu de la teva empresa i quines oportunitats hi ha de mercat, però sobretot, el que aporta a la societat i que problema està solucionant.
Des del punt de vista de regulació i fiscalitat, David opina que Espanya parteix del mateix nivell que la majoria de països occidentals, però subratlla dues febleses: la regulació dels Carried Interest i els Stock options. En canvi, per a Joaquín existeix una assignatura pendent a Espanya: l’acostament a la tecnologia.
Per a tots dos el món de les start-ups ha agafat molta força en els últims anys, però encara els queda molt per millorar en l’estratègia de fusió i adquisicions (M&A). Hi ha països com els Estats Units que porten moltíssim més temps realitzant aquest tipus d’adquisicions i que també tenen molta més experiència en Venture Capital. No obstant això, coincideixen que el futur és prometedor i que a mesura que anem evolucionant a nivell de fons de finançament cada vegada ocorreran més exits.
Si vols conèixer més detalls pots trobar la trobada virtual sencera aquí.